martes, 27 de noviembre de 2012

Argentina: La Patagonia

 (Definitivamente el traductor no funciona, asi que haremos nosotros el trabajo. Post bilingüe: 1º Catalán- 2ª Castellano)

CATALÀ

A la Patagonia!! doncs finalment hem arribat a la terra de la fi del món! i va ser com sempre gràcies a una bona pallissa de bus....

La nostra incursió per terres patagòniques va ser a través de Puerto Madryn, on hi varem estar 2 nits, aquest poble és mundialment famós per els avistaments de balenes, lleons marins i pingüins i per estar molt a prop de la reserva de Peninsula Valdés. Tal com sospitàvem els tours per anar a veure balenes són bastant cars, i per respecte a aquests animals tan impressionants, al medi ambient i sobretot a la nostra economia varem desistir de participar en aquests safaris marins, però no vol dir que no aprofitéssim els nostre temps allà, sinó que varem buscar la alternativa "motxil.lera de pressupost mínim" (a aquestes alçades ja comencem a desenvolupar aquest sentit tan útil si vols fer un viatge llarg com el nostre) aixis que varem agafar el bus public fins al poble de Puerto Pyramide dins ja de la Peninsula Valdés (varem haver de pagar una cara entrada per entrar al parc) i allà varem fer ruta a peu per la costa fins arribar a la reserva de lleons marins i la veritat és que va valdre molt la pena, ja que veure aquesta animals és bastant curiós, a més de que el poble té una platja maquíssima, i el millor de tot és que des-de la platja vam veure bastant d'aprop les balenes, quina impressió!




Un cop vam abandonar Puerto Madryn en vam dirigir cap a un dels punts fixes de la nostra pròpia ruta, Ushuaia! evidentment, una vegada més una infinitat d'hores de bus, i una escala d'una nit al poble de Rio Gallegos, (poble trist i aburrit que no mereix comentari al blog). Desde el bus es podia anar gaudint d'uns passiatges impressiontants i molt canviants, un cop arribats, ens va desil.lusionar una mica el poble en si, bastant industrial i lleig, però el fet de sentir-se en la fi del món ja ho compençava, mirar el mar i saber que a l'altra banda hi havia l'antartida... és especial.




Ens hi varem estar 5 nits, 4 de les quals en un dels millors hostels que hem vist mai, net, bona cuina i tracte immillorable és diu La Posta. Ja el primer dia vam planejar fer alguna incursió al parc nacional de Tierra de Fuego, i vam decidir passar-hi una nit, un cop arribats al parc vam començar a fer el treking per uns llocs i uns paisatge que posaven la pell de gallina fins arribar al refugi on havíem de passar la nit, però es clar nosaltres no portàvem ni sac de dormir ni res... però vam poder convèncer al guarda que ens deixés passar la nit a una cabanya suite per a dos sense pagar la diferència i va ser genial, la típica cabanyeta de fusta a 10 metres del riu.... l'endemà trekking de tornada cap a Ushuaia i quan arribem a l'alberg i ens diuen que tenen ple però que ens deixaven estar en un bungalow-apartament per a nosaltres, i altre vegada pagant sense pagar la diferència, no ens ho podíem creure, desprès d'estar sempre compartint habitació entre 6-10 persones, doncs s'agraeix, i molt. Vam passar el dia següent pel poble i l'endemà bus cap a El Calafate.




Aquest és un poble que serveix de partida per anar al parc nacional de Torres del Paine o al glaciar Perito Moreno, vam plantejar d'anar al Torres del Paine però el preu de l'entrada per anar-hi ens va fer tirar enrere, però si que no podiem deixar escapar el Perito Moreno, aixís que el segon dia vam agafar un bus i cap al glaciar, quina cosa més acollonant, és com un monstre de gel, vam poder veure grans desprendiments en directe, i fa un soroll...impressionant!




El Calafate la veritat és que no té gaire cosa per fer, això si, té un gran assortiment de botigues de xocolata i cerveses artesanes, però fora de pressupost, aixís que el cap de dos dies vam abandonar-lo per anar cap a El Chaltén.

Com cada vegada, unes quantes hores de bus i finalment arribem a El Chaltén, un poble molt petit i molt nou (es va construir el 1985 per preservar els límits de la frontera amb Xile) on hi varem passar 3 dies, tots els establiments allà tenen una estètica molt maca i cuidada, i uns preus molt elevats. El Chaltén està dins de la "Región de los Lagos" i està ple de circuits de trekking que van fins al Fitz Roy i com que no s'havia de pagar doncs a fer trekking, i ens ho vam prendre molt en serio, tant que el primer dia vam estar 7 hores non stop, quina pallissa! Sort del bocata de pernil! (Gràcies Bego i Luis) és el que té quan t'emociones i no saps a on vas... però una vegada més els impressionants paisatges ho van valdre. La resta dels dies varem seguir fent trekkings una mica menys agosarats però suficients per cremar tots els bocates i sobres de pasta que ens estem fotent.




Fins que al quart dia vam agafar el bus cap a Bariloche, on hi han les famoses pistes d'esqui amb vistes al llac, aqui teniem previst passar-hi un sol dia ja que ens van advertir que és bastant car i ja teniem mono de ciutat gran. El lloc és preciós, rodejat de llacs i muntanyes, i el poble és com un Baqueira Beret que fa 20 anys de la seva època d'esplendor i no s'ha sabut modernitzar. I d'aquí tenim previst anar cap a Mendoza, que diuen que allà ens espera un bon vi i un bon asado com a despedida d'Argentina!




I ara sí!! ja podem dir que ens em cruspit la Ruta 40 (la de la peli de "Diarios de una Motocicleta, tot i que ha canviat molt, i no té gaire a veure) amb unes 35 hores de bus!!


ESPAÑOL


 En la Patagonia! pues finalmente llegamos a la tierra del fin del mundo! y fue como siempre gracias a una buena paliza de bus .... 

Nuestra incursión por tierras patagónicas fue a través de Puerto Madryn, donde estuvimos 2 noches, este pueblo es mundialmente famoso por los avistamientos de ballenas, leones marinos y pingüinos y por estar muy cerca de la reserva de Península Valdés. Tal como sospechábamos los tours para ir a ver ballenas son bastante caros, y por respeto a estos animales tan impresionantes, al medio ambiente y sobre todo a nuestra economía tuvimos que desistir de participar en estos safaris marinos, pero no quiere decir que no aprovecháramos nuestro tiempo allí, sino que buscamos la alternativa "mochilera de presupuesto mínimo" (a estas alturas ya empezamos a desarrollar este 6 º sentido tan útil si quieres hacer un viaje largo como el nuestro) asi que cogimos el bus público hasta el pueblo Puerto Pyramide dentro ya de la Península Valdés (tuvimos que pagar una cara entrada para entrar en el parque) y allí hicimos ruta a pie por la costa hasta llegar a la reserva de leones marinos y la verdad es que valió mucho la pena , ya que ver estos animales es bastante curioso, además de que el pueblo tiene una playa preciosa, y lo mejor de todo es que desde la playa vimos bastante de cerca las ballenas, qué impresión! 




Una vez abandonamos Puerto Madryn nos dirigimos hacia uno de los puntos fijos de nuestra propia ruta, Ushuaia! Evidentemente, una vez más un sinfín de horas de bus, y una escala de una noche en el pueblo de Río Gallegos, (pueblo triste y aburrido que no merece comentario en el blog). Desde el bus se podía ir disfrutando de unos paisajes impresionantes y muy cambiantes, una vez llegamos, nos desilusionó un poco el pueblo en sí, bastante industrial y feo, pero el hecho de sentirse en el fin del mundo ya lo compensava, mirar el mar y saber que al otro lado estaba la antartida ... es especial. 





 Estuvimos 5 noches, 4 de las cuales en uno de los mejores hostels que hemos visto nunca, limpio, buena cocina y trato inmejorable se llama La Posta. Ya el primer día planeamos visitar el parque nacional de Tierra de Fuego, y decidimos pasar una noche, una vez llegados al parque empezamos a hacer el treking por unos lugares y unos paisajes que ponían la piel de gallina hasta llegar al refugio donde debíamos pasar la noche, pero claro nosotros no llevábamos ni saco de dormir ni nada ... pero pudimos convencer al guarda que nos dejara pasar la noche en una cabaña suite para dos sin pagar la diferencia y fue genial, la típica cabañita de madera a 10 metros del río .... al día siguiente trekking de vuelta hacia Ushuaia y cuando llegamos al albergue y nos dicen que tienen lleno pero que nos dejaban estar en un bungalow-apartamento para nosotros, y otra vez pagando sin pagar la diferencia, no nos lo podíamos creer , después de estar siempre compartiendo habitación entre 6-10 personas, pues se agradece, y mucho. Pasamos el día siguiente por el pueblo y al día siguiente bus hacia El Calafate. 




Este es un pueblo que sirve de partida para ir al parque nacional de Torres del Paine o el glaciar Perito Moreno, planteamos ir al Torres del Paine pero el precio de la entrada para ir nos hizo tirarnos atrás, pero si que no podiamos dejar de visitar el famoso glaciar de Perito Moreno, asi que el segundo dia cogimos el bus y para el glaciar! Parece un monstruo de hielo, pudimos ver grandes desprendimientos en directo, que ruido.... alucinante!!




El Calafate la verdad es que no tiene mucho que hacer, eso si, tiene un gran surtido de tiendas de chocolate y cervezas artesanas, pero fuera de presupuesto, así que al cabo de dos días decidimos emprender viaje hacia El Chaltén. 

Como cada vez, unas cuantas horas de bus y finalmente llegamos a El Chaltén, un pueblo muy pequeño y muy nuevo (se construyó en 1985 para preservar los límites de la frontera con Chile) donde pasamos 3 días, todos los establecimientos allí tienen una estética muy bonita y cuidada, y unos precios muy elevados.  
El Chaltén está dentro de la "Región de los Lagos" y está lleno de circuitos de trekking que van hasta el Fitz Roy y como no había que pagar pues a hacer trekking, y nos lo tomamos muy en serio, tanto que el primer día estuvimos 7 horas non stop, qué paliza! Suerte del bocata de jamón (gracias Bego y Luis) es lo que tiene cuando te emocionas y no sabes a donde vas ... pero una vez más los impresionantes paisajes lo valieron. 




El resto de los dias seguimos haciendo trekkings un poco menos atrevidos pero suficientes para quemar todos los bocatas y sobres de pasta que nos estamos zampando.  

Hasta que al cuarto día cogimos el bus hacia Bariloche, donde hay las famosas pistas de esquí con vistas al lago, aquí teníamos previsto pasar un solo día ya que nos advirtieron que es bastante caro y ya teníamos mono de ciudad grande. El lugar es precioso, rodeado de lagos y montañas.El pueblo es como un Baqueira Beret, pero que hace 20 años tuvo su época de esplendor y no se ha sabido modernizarse. De aquí tenemos previsto ir hacia Mendoza, donde según dicen, nos esperará un buen vino y un buen asado como despedida de Argentina!





Y ahora sí! ya podemos decir que nos hemos hecho la Ruta 40 entera! (la de la pelicula de "Diarios de una Motocicleta, aunque ha cambiado mucho, y no tiene mucho que ver) con unas 35 horas de bus!





13 comentarios:

  1. Que chulada chicos! Veo que lo estais disfrutando a tope! Me voy a puntando cosas para cuando vaya yo para allá, jeje. Un besazo a los dos!

    ResponderEliminar
  2. que guapo parella,, les fotos de les cascades son impressionats,, quina enveja que feu,, difruteu molt, que per la fotos ja es veu que o esteu fent

    ResponderEliminar
  3. Increíbles fotos.
    ¡Qué disfrute leeros! Me ha hecho mucha gracia el comentario de "Río Gallegos, (pueblo triste y aburrido que no merece comentario en el blog)"... ¡Jodete!
    A ver si subís algún vídeo, que tienen que ser la jostia...
    ¡Un abrazo Chicos!
    Fer.

    ResponderEliminar
  4. ir sumando las horas de bus... será impactante. Hay alguna posibilidad de que empiece el año por Colombia..... a lo mejor coincidimos y to!!!

    ondo pasa

    Ibai

    ResponderEliminar
  5. Putes!!!
    Molt xulo tot plegat!! Increïble, m'encanta !! Perquè collons no hi han trens ?? Sempre m´ho he preguntat.. Una abraçada des-de l´Empordà! Aquí fa fred !!

    Dídac

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si, nosaltres també ens ho hem preguntat moltes vegades lo dels trens, o jets privats gratis, però no n'hi ha...

      Eliminar
  6. quines fotos més emocionants!... quina aventura!... segur que tornareu canviat -per dins-...

    Marcel

    ResponderEliminar
  7. Arribareu que Renfe us semblarà la ostia!!! Seguiu caminant i seguiu explicant!!! I sobretot seguiu passantho be!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No et pensis, aqui són bastant puntuals i no hi ha retards! Cuida't Grispen!

      Eliminar
  8. Kukiiiiissss!!! very beatifull place!!! ouuu my God!!!
    que pasada tiu!!! disfruteu molt!! una abraçada! Sergi

    ResponderEliminar