viernes, 8 de febrero de 2013

PERÚ-El Pisco también es nuestro!



(AREQUIPA-CAÑÓN DEL COLCA-CUSCO-SANTA TERESA-MACHUPICHU-LIMA-IQUITOS-AMAZONAS-SANTA ROSA)
 
(Castellano-Catalán)
 
·       Arequipa

Esta ciudad no entraba inicialmente en nuestros planes, pero como viene siendo la dinámica en nuestro viaje, nuestros planes van cambiando según recomendaciones de los viajeros que nos vamos cruzando..Y buena elección!







La ciudad nos sorprendió gratamente,  con una hermosa plaza de Armas, presidida por la catedral principal, con una arquitectura marcada nuevamente por el estilo colonial. Destacar la visita al monasterio de Santa Catalina, donde pudimos observar tras un recorrido de casi 2 horas, las estancias y forma en la que vivían las monjas de clausura de su tiempo. Realmente impactante.











Destacar la agitada vida nocturna del lugar, calles llenas de bares y restaurantes, con un gran ambiente, independiente el día de la semana que fuera. Por supuesto no pudimos evitar tomarnos unos piscos tours para poder compararlo con el de sus vecinos chilenos (tienen entre ambos países una discusión abierta de quien es propietario original del pisco, una bebida típica que podríamos decir que sería como un jerez para nosotros)




Destacar también que probamos su ceviche y chicharrón en el mercado, algo autentico y 100% recomendable. Que rico!!





·       Cañón del Colca

Desde Arequipa, cogimos un tour de 2 días por el famoso cañón del Colca, el más profundo del mundo. Era algo que nos avisaron que no nos podíamos perder, ahora lo que no nos dijeron es que sería tan duro!
Salimos a las 3:00 a.m, puesto que el lugar se encuentra a unas 5 horas de Arequipa, y había que llegar a primera hora de la mañana a la primera parada del tour y del cañón, La Cruz del Condor, donde tuvimos la suerte de poder divisar el planeo de varios Condores. Realmente impresionante!










De allí la minivan nos transportó al comienzo del trekking por el cañón. Adelanto, 7 horas de caminata!! Pero la verdad mereció la pena! Que paisajes tan espectaculares!! Comenzamos con una bajada de unas 4 horas, tras lo cual y gracias a dios hicimos una parada para comer en un pequeño poblado del cañón, y de ahí continuó la caminata 3 horas mas hasta llegar al llamado Oasis, otro pequeño poblado con bungalows y piscinas, donde pasaríamos la noche para poder emprender al día siguiente el 2º trekking.
















Y así fue, a las 5 de la mañana comenzó el “ calvario” madre mía que subida!! 3 horas sin parar!, al principio se llevaba bien, pero el último tramo fue matador, las piernas ya no respondían, de hecho había un servicio de burras, para aquellos que no podían más. Nosotros lo conseguimos! Y a pesar de la dureza hemos de decir que el paisaje del cañón fue algo increíble! De todas formas creemos que dada la dificultad del trekking las agencias deberían avisar antes de contratarlo, porque no todo el mundo era apto para ello. De hecho a posteriori nos hemos enterado de que han sucedido varios accidentes en años anteriores en esa zona…






Y a pesar de que nos encanto la experiencia, tenemos que comentar otro punto en contra de la actividad. Simplemente para entrar en la zona del cañón, se ha de pagar una entrada, por ser considerado parque natural, hasta ahí todo comprensible. Sin embargo nuestra sorpresa vino por la discriminación que sentimos a la hora de efectuar el pago. Hay un precio para los locales (unos 7€ , la cuota más barata y en cierto punto comprensible que den facilidades a los locales para su visita), pero después no había otro precio mayor para los extranjeros, como sería de esperar, si no que había dos distinciones más, los latinoamericanos (pagaban 14 €) y el resto (30 €). Entendemos que extranjero es todo aquel que no es de Perú. ¿porqué hemos de pagar más que un Argentino, Chileno o un Brasileño? Al margen de eso pensamos en un símil, que pasaría si por ejemplo al solicitar la entrada a la Sagrada Familia, le dijeran a un latino, “ Tu por ser sudamericano pagaras el doble”, creo que es impensable y una acción racista en toda regla…
En fin al margen de todo acabamos pagándolo a pesar de nuestra disconformidad y porque ya no nos podiamos volver.









·       Cusco

Nuevamente un bus infinito nos traslado a la ciudad de Cusco. Visitamos su preciosa plaza de armas, iglesia, y nuevamente optamos por perdernos por sus bellas callejuelas para descubrir todos sus rincones. Comimos uno de sus típicos menús, a base de sopa de “todo lo que sobra lo pongo dentro” y sus segundos donde el arroz, patatas y carnes no podían faltar. También pudimos probar la comida de su mercado, una opción muy recomendable cuando el presupuesto esta limitado y la barriga es fuerte.














 
Otra de las actividades imprescindibles para realizar en Cusco, es la búsqueda de alternativas para visitar el Machu Pichu. Os podéis imaginar que el negocio que tienen montado entorno a esta visita es inmenso, y puesto que nuestro presupuesto es ajustado, decidimos esquivar a todos los vendedores que literalmente te asaltan por la calle, y compramos la entrada por nuestra cuenta (45 € con subida al Waynapichu, la mítica montaña que sale en el fondo de todas las fotos). La compramos por adelantado desde Cusco porque para subir al Waynapichu hay un limite de 400 personas al día y si no la compras con antelación tal vez no es posible visitarlo.


·       Santa Teresa-Aguas Calientes-Machu Pichu


Para llegar al Machu Pichu, se necesitan unas 6 horas, que fácilmente y algo mas rápido se pueden hacer en un tren directo de Cusco a Aguas Calientes, que es el nombre real del pueblo que se encuentra a las faldas del monte Machu Pichu. Sin embargo nuevamente se aprovechan del turista y piden casi 100 € por dicho trayecto!
Investigando webs y blogs de gente que ya lo había visitado, conseguimos una ruta alternativa y mucho más económica (unos 30 €) aunque menos cómoda , pero más aventurera e igual de efectiva.




Primeramente tomamos un taxi desde el hostal que nos llevaría a una calle de Cusco de donde salen mini furgonetas con destino a Santa María, allí nos abordaron casi sin bajarnos del taxi para que nos subiéramos en las furgonetas, todas salían ya ya! Pero veníamos avisados de que el “ya ya” es en una media hora, así que subimos en la furgoneta que estaba mas llena y por tanto saldría antes. Unas 4 horas después llegamos a Santa María y allí, ya lo tienen todo organizado con los turistas, había un taxi esperando que nos llevaría hasta Santa Teresa (1 hora Aprox). Allí nos quedaríamos a pasar la tarde y noche, para emprender la segunda parte de nuestra excursión al Machu Pichu al día siguiente. 





Santa Teresa era un pueblo de escasos habitantes, donde todos estaban dedicados en exclusividad al negocio de los taxis y hostelería. Allí pasamos una tarde tranquila, con un paisaje espectacular, nos tomamos unas cervezas en la plaza del pueblo y nos hicimos unos “pequeños” amigos. La verdad que fue todo muy auténtico.







A la mañana siguiente tomamos un taxi de Santa Teresa a la central Hidroeléctrica (unos 30 min) y allí comenzaba una caminata de unas 2 horas y medía siguiendo las vías del tren que nos llevarían hasta el pueblo de Aguas Calientes.


















Finalmente llegamos al pueblo, y tras buscar un alojamiento asequible, tarea no del todo fácil dado el notable carácter turístico del pueblo, dimos una vuelta para visitar los puntos mas interesantes del pueblo, disfrutando sobre todo de sus hermosas vistas, gracias a su particular emplazamiento a las faldas del monte Machu Pichu y ambientado por el ruido del río que lo atraviesa.




Y por fin llego el gran día! El Machu Pichu nos esperaba! Comenzó de buena mañana. A las 5:30 de la mañana quedamos con unos amigos chilenos que habíamos conocido el día anterior, y emprendimos la subida al Machu Pichu, que nos llevaría 1 hora y media (alternativa al bus que tardaba 20 min y costaba 15€).

Llegamos bien mojaditos y cansados, el tiempo no nos acompaño. De allí, caminamos una media hora, y de nuevo el trekking comenzaba, la montaña del Waynapichu nos esperaba! 2 horas de subida!! Madre mía fue bastante duro!! Hemos de reconocerlo! Lo que se suponía estaba recompensado por las vistas encontradas en la cumbre, sin embargo tuvimos un día gris y nublado, así no pudimos disfrutar de ese paisaje maravilloso. Eso si el culete se puso duro tanta subida! jeje .




Después venía la bajada, que fue de una hora aproximadamente. Y con el cansancio en el cuerpo…aún queda toda la visita a las ruinas de la ciudad de Machu Pichu! Un lugar increíble y con encanto! Pero la verdad que nuestro cansancio nos pudo! Estuvimos 2 horas mas visitándolo, visita preciosa, pero dura, pues esta llena de subidas y bajadas, eso sí finalmente conseguimos nuestra foto!














tonta ;-)


Y ahora quedaba la vuelta, bajada del Machu Pichu, que nos llevo otra hora aproximadamente, y de allí dos horitas mas por las vías del tren para volver a Cusco por el mismo camino que habíamos venido. Esta vez lo hicimos todo del tirón, Llegamos a la hidroeléctrica y de allí un taxi a Santa Teresa y un mini bus a Cusco. Llegamos a las 10:00 p.m al hotel y os podéis imagina que tras mas de 9 horas de subidas y bajadas, no podíamos con nuestra alma!! Directos a dormir!


·       Lima





Y nuevamente….Un bus infinito “ en todos los sentidos” ( mas de 24 horas sin aire acondicionado). Nos alojamos a escasas 2 cuadras ( ya comenzamos a utilizar vocabulario de aquí , jeje) del barrio de Miraflores, uno de los mas interesantes para el turista, lleno de bares, restaurantes, parques, y playas.




También nos adentramos en el conocido centro o microcentro de la ciudad, siendo literalmente raptados por un autobús para llegar allí! Preguntamos a un hombre en la calle, y sin darnos mas opción nos metió en un bus que pasaba..Llegamos a nuestro destino que es lo importante!
En el centro visitamos nuevamente la bella plaza de Armas de la ciudad, con sus bellos edificios de marcado estilo colonial, como viene siendo la tónica general en todas las ciudades de esta región. También visitamos el monasterio de San Francisco ( ya vamos 2 en este País, no sabemos si esto significa algo! jeje ), así como el cerro de San Cristóbal, que al igual que en Santiago de Chile, se trataba de un cerro (montaña) desde donde pudimos divisar las vistas de toda la ciudad, nuevamente INMENSA!!












son claros con los nombres!

 
En nuestro barrio, se encontraba uno de los mercados de la ciudad, donde pudimos degustar un ceviche ( pescado crudo marinado con limón) buenísimo y a muy buen precio!! La verdad que nuestro estomago está ya aprueba de fuego, porque nuestra especialidad se esta convirtiendo en las comidas callejeras y más auténticas!! ÑAM!!




También visitamos las playas de Miraflores, zona mas pija o al menos de mas nivel económico, puesto que ya se observaban edificios más modernistas, y clubs de ocio como tenis y surf. De echo por este último eras literalmente abordado cuando llegabas a la playa, querían venderte clases de surf a toda costa. Las playas eran bonitas, aunque de piedra, lo cual no resultó todo lo cómodo que nos hubiera gustado para una buena siesta..Oooohh..









·       Iquitos



De Lima quisimos ir a Iquitos, pueblo peruano donde pasa el gran Río Amazonas, para pasar a Colombia a través de esta ruta.
A este pueblo solo se llegaba por barco o avión, así que finalmente y por primera vez en todo el viaje, nos decidimos por el avión , dado que salía mas rentable.



El pueblo de Iquitos no tenía mucho de especial, salvo su emplazamiento en pleno Amazonas. Sin embargo nos dio una muy buena bienvenida. Nada mas llegar al hotel, el encargado nos invito a salir con él esa noche a un lugar donde tocaba el mejor grupo musical de Iquitos, y como os podéis imaginar no nos negamos. Que divertido! Música animada, bailes y cervezas,  uno de nosotros disfruto especialmente (jeje) qué bailarinas! Si si..Aquí os dejamos un pequeño video ilustrativo.




También visitamos la ciudad, y el museo del amazonas. Nos ofrecieron otra de las atracciones de la zona, que son excursiones por la Selva Amazónica. La verdad que bastante interesante, pero nuevamente era una actividad cara que se escapaba de nuestro presupuesto, y en la que los mosquitos serían previsiblemente nuestros compañeros de viaje, cosa que no atraía tanto.




·       Río Amazonas


De allí nos dirigimos al puerto de Iquitos en busca de un barco que salía en travesía de 2 días por el río Amazonas hasta llegar a Santa Rosa, último pueblo Peruano a orillas del Amazonas, antes de llegar a Colombia.
El barco toda una aventura, súper viejo, parecía que en cualquier momento se iba a desmontar, y como ya nos había avisado nuestros asientos/habitaciones serían unas hamacas (que ya habíamos comprado previamente) que colocaríamos entre dos barras distribuidas por las dos plantas del barco. Nos avisaron que fuéramos con tiempo para poder escoger un buen sitio donde colocar las hamacas, sin embargo, pese a que llegamos 6 horas antes de la hora de partida, de poco sirvió porque la gente que llego a pocos minutos de la salida, y que inicialmente no parecían tener sitio, lo encontraban puesto que colocaban las hamacas entre otras y si era necesario encima tuyo! Madre mía como sardinas en latas!










Sin embargo a las pocas horas nos acostumbramos a la situación y estábamos casi cómodos!
Las vistas eran increíbles! El barco iba parando en pequeños poblados a orillas del río, donde se subían lugareños intentado  vender sus productos.
También vimos delfines aunque la cámara no llego a captarlos.
(Si, hay delfines en el amazonas)










Las comidas estaban incluidas, aunque la calidad brillaba por su ausencia. Sin embargo como buenos comedores, no dejamos nada de nada. Estomago a prueba de bombas!



·       Santa Rosa

Y finalmente llegamos a nuestro destino! Santa Rosa, un pequeño pueblo que nos sorprendió muchísimo. Llegamos un lunes a las 8 de la mañana, y allí no trabajaba nadie. Estaban todos en los bares bebiendo cerveza y con la música a todo volumen!! Alucinamos!!






De allí tomaríamos una barca taxi a Leticia ( pueblo a orillas del Amazona de Colombia) situado justo enfrente de Santa Rosa, pero antes debíamos pasar por migración de Perú para poder salir del país, pero evidentemente, allí no había nadie trabajando, así que tuvimos que esperar mas de 3 horas hasta que alguien llego, y que hicimos?? Pues como dicen..” allá donde vayas, haz lo que veas”..nos pusimos a hacer unas cervezas mañaneras (raro, pero verdaderamente no había otra opción! )






Y contentos nos fuimos rumbo a la tierra del Café!
Nos vemos pronto!




-----------------------------------------------------------------------------------  
  
CATALÀ


·      Arequipa

Aquesta ciutat no entrava inicialment en els nostres plans, però com és la dinàmica en el nostre viatge, els nostres plans van canviant segons recomanacions dels viatgers que ens anem creuant .. I bona elecció!
 



La ciutat ens va sorprendre gratament, amb una bella plaça d'Armes, presidida per la catedral principal, amb una arquitectura marcada novament per l'estil colonial. Destacar la visita al monestir de Santa Catalina, on vam poder observar després d'un recorregut de gairebé 2 hores, les estances i forma en què vivien les monges de clausura del seu temps. Realment impactant.
 












Destacar l'agitada vida nocturna del lloc, carrers plens de bars i restaurants, amb un gran ambient, independent el dia de la setmana que fós. Per descomptat no vam poder evitar prendre'ns uns piscos sours per poder comparar-lo amb el dels seus veïns xilens (tenen entre tots dos països una discussió oberta de qui és propietari original del pisco, una beguda típica que podrien dir que seria com un xerès per a nosaltres)
 



Destacar tam bé que vam provar el seu ceviche i chicharrón al mercat, bastant autèntic i 100% recomanable. Que bó!
 






·      Canó del Colca

Des d’Arequipa, vam agafar un tour de 2 dies pel famós canó del Colca, el més profund del món. Ens van avisar que no ens podíem perdre, ara el que no ens van dir és que seria tan dur!
Vam sortir a les 3:00 am, ja que el lloc es troba a unes 5 hores d'Arequipa, i calia arribar-hi a primera hora del matí a la primera parada del tour i del canó, La Creu del Condor, on vam tenir la sort de poder veure el vol de diversos còndors. Realment impressionant!
 







D'aquí la minivan ens va transportar al començament del trekking pel canó. Ens esperaven 7 hores de caminada! Però la veritat va valer la pena! Quins paisatges tan espectaculars! Comencem amb una baixada d'unes 4 hores, després d'això i gràcies a déu vam fer una parada per dinar en un petit poblat del canó, i desprès va continuar la caminada 3 hores més fins arribar a l'anomenat Oasis, un altre petit poblat amb bungalows i piscines , on passaríem la nit per poder emprendre l'endemà el 2 º trekking.


















I així va ser, a les 5 del matí va començar el "calvari" mare meva que pujada! 3 hores sense parar!, Al principi es portava bé, però l'últim tram va ser matador, les cames ja no responien, de fet hi havia un servei de burres, per a aquells que no podien més. Nosaltres ho vam aconseguir! I tot i la duresa hem de dir que el paisatge del canó va ser una cosa increïble! De tota manera creiem que donada la dificultat del trekking les agències haurien avisar abans de contractar-lo, perquè no tothom era apte per a això. De fet a posteriori ens hem assabentat que han succeït diversos accidents en anys anteriors en aquesta zona ...





 
Tot i la bona experiència, hem de comentar un altre punt en contra de l'activitat. Simplement per entrar a la zona del canó, s'ha de pagar una entrada, per ser considerat parc natural, fins aquí tot normal. No obstant això la nostra sorpresa va venir per la discriminació que vam sentir a l'hora d'efectuar el pagament. Hi ha o n preu per als locals (uns 7 €, la quota més barata i en cert punt comprensible que donin facilitats als locals per la seva visita), però després no hi havia un altre preu més gran per als estrangers, com seria d'esperar, sinó que hi havia dues distincions  més, els llatinoamericans (pagaven 14 €) i la resta (30 €). Entenem que estranger és tot aquell que no és del Perú. Per què hem de pagar més que un Argentí, Xilè o un Brasiler? Si pensem en un símil, que passaria si per exemple en sol · licitar l'entrada a la Sagrada Família, li diguessin a un llatí, "El teu per ser sud-americà pagaràs el doble", crec que és impensable i una acció racista en tota regla ...
En fi fora de tot acabem pagant malgrat la nostra disconformitat i perquè ja no podiem tornar per a on haviem vingut.
 








·      Cusco

Novament un bus infinit ens trasllada a la ciutat de Cusco. Visitem la seva preciosa plaça d'armes, església, i novament vam optar per perdre'ns pels seus carrerons per descobrir tots els seus racons. Vam menjar un dels seus típics menús, a base de sopa de "tot el que sobra ho poso dins" i els seus segons on l'arròs, patates i carns no podien faltar. També vam poder provar el menjar del seu mercat, una opció molt recomanable quan el pressupost és limitat i l’estòmac és fort.















Una altra de les activitats que vam fer, però no tan turística va ser la recerca d'alternatives per visitar el Machu Pichu. Us podeu imaginar que el negoci que tenen muntat entorn a aquesta visita és immens, vam decidir esquivar tots els venedors que literalment t'assalten pel carrer, i comprem l'entrada pel nostre compte (45 € amb pujada al Waynapichu, la mítica muntanya que surt al fons de totes les fotos). La vam comprar per adelantat des de Cusco perquè per pujar al Waynapichu hi ha un límit de 400 persones al dia i si no la compres amb antelació potserque et quedis a les portes.


·      Santa Teresa-Aigües Calentes-Machu P ichu


Per arribar al Machu Pichu, es necessiten unes 6 hores, que fàcilment i amb menys temps es poden fer en un tren directe de Cusco a Aguas Calientes, que és el nom del poble que es troba a la falda de la muntanya Machu Pichu. No obstant això novament s'aprofiten del turista i demanen gairebé 100 € per aquest trajecte!
Investigant webs i blogs de gent que ja l'havia visitat, aconseguim mos una ruta alternativa i molt més econòmica (uns 30 €) encara que menys còmoda, però també eficaç.
 



Primerament agafem un taxi des de l'hostal que ens portaria a un carrer de Cusco d'on surten les furgonetes amb destinació a Santa Maria, allà ens van abordar gairebé sense baixar del taxi perquè ens pugéssim ja a la furgo que totes sortien ja ja! Però veníem avisats que el "ja ja" és en una mitja hora, així que vam pujar a la furgoneta que estava més plena i que per tant sortiria abans. Unes 4 hores després arribem a Santa Maria i allà, ja ho tenen tot organitzat amb els turistes, hi havia un taxi esperant que ens portaria fins a Santa Teresa (1 hora aprox). Allà ens quedaríem a passar la tarda i nit, per emprendre la segona part de la nostra excursió al Machu Pichu al dia següent.
 




Santa Teresa era un poble d'escassos habitants, on tots estaven dedicats en exclusivitat al negoci dels taxis i hostaleria. Allà vam passar una tarda tranquil · la, amb un paisatge espectacular, ens prenem unes cerveses a la plaça del poble i ens vam fer uns "petits" amics. La veritat que va ser tot molt autèntic.
 






L'endemà vam agafar un taxi de Santa Teresa a la central Hidroelèctrica (uns 30 min) i allà començava una caminada d'unes 2 hores i mitja seguint les vies del tren que ens portarien fins al poble d'Aguas Calientes.
















Finalment arribem al poble, i després de buscar un allotjament assequible, tasca no del tot fàcil donat el notable caràcter turístic del poble, vam donar una volta per visitar els punts més interessants del poble, gaudint sobretot de les seves belles vistes, gràcies al seu particular emplaçament a les faldilles de la muntanya Machu Pichu i ambientat pel soroll del riu que el travessa.
 



I per fi va arribar el gran dia! El Machu Pichu ens esperava! Va començar de bon matí i diluviant. A les 5:30 del matí vam quedar amb uns amics xilens que havíem conegut el dia anterior, i vam emprendre la pujada al Machu Pichu, que ens portaria 1 hora i mitja (alternativa al bus que trigava 20 minuts i costava 15 €).
Arribem ben xops i cansats, el temps no ens va acompanyar. D'allí, caminem una mitja hora, i de nou el trekking començava, la muntanya del Waynapichu ens esperava! 2 hores de pujada! Mare meva va ser bastant dur! Ho hem de reconèixer! Es suposava estava recompensat per les vistes trobades al cim, però vam tenir un dia gris i ennuvolat, així no vam poder gaudir d'aquest paisatge meravellós. Això si el culet es va posar dur tanta pujada!
 



Després venia la baixada, que va ser d'una hora aproximadament. I amb el cansament al cos ... encara queda tota la visita a les ruïnes de la ciutat de Machu Pichu! Un lloc increïble i amb encant! Però la veritat que el nostre cansament ens va poder! Vam estar 2 hores més visitant-lo, i finalment aconseguim la nostra foto!
 












I ara quedava la tornada, baixada del Machu Pichu, que ens va portar una altra hora aproximadament, i d'allí dues horetes més per les vies del tren per tornar a Cusco pel mateix camí que havíem vingut. Aquesta vegada ho vam fer tot d'una tirada, Arribem a la hidroelèctrica i d'allà un taxi a Santa Teresa i un mini bus a Cusco. Arribem a les 10:00 pm a l'hotel i us podeu imaginar que després de més de 9 hores de pujades i baixades, no podíem amb la nostra ànima! Directes a dormir!


·      Lima


I novament .... Un bus infinit "en tots els sentits" (més de 24 hores sense aire condicionat). Ens allotgem a escasses 2 quadres (ja comencem a utilitzar vocabulari d'aquí, jeje) del barri de Miraflores, un dels més interessants de la ciutat, ple de bars, restaurants, parcs, i platges.
 



També ens endinsem en el conegut centre o microcentro de la ciutat, sent literalment raptats per un autobús per arribar-hi! Preguntem a un home al carrer, i sense donar-nos més opció ens va ficar en un bus que passava .. Arribem a la nostra destinació que és l'important!
Al centre visitem novament la bella plaça d'Armes de la ciutat, amb els seus bells edificis de marcat estil colonial, com és la tònica general en totes les ciutats d'aquesta regió. També vam visitar el monestir de San Francisco (ja anem 2 en aquest País, no sabem si això significa alguna cosa! Jeje), així com el “cerro de San Cristobal”, que igual que a Santiago de Xile, es tractava d'una muntanya des d'on vam poder gaudir de les vistes de tota la ciutat, novament IMMENSA!









gran veritat


En el nostre barri, es trobava un dels mercats de la ciutat, on vam poder degustar un ceviche (peix cru marinat amb llimona) boníssim i a molt bon preu! La veritat que el nostre estomag o està ja a prova de foc, perquè la nostra especialitat s'està convertint en els menjars “callejeros” i més autèntics! Nam!



També vam visitar les platges de Miraflores, zona més pija o almenys de més nivell econòmic, ja que ja s'observaven edificis més modernistes, i clubs d'oci com tennis i surf. De fet per aquest últim eres literalment abordat quan arribaves a la platja, volien vendre classes de surf tant sí com no, però això no entrava en el postres plans. Les platges eren boniques, encara que de pedra, la qual cosa no va resultar tan còmode que ens hagués agradat per a una bona migdiada .. Oooohh ..
 






·      Iquitos

De Lima vam voler anar a Iquitos, poble peruà on passa el gran riu Amazones, per passar a Colòmbia a través d'aquesta ruta.
A aquest poble només s'arribava per vaixell o avió, així que finalment i per primera vegada en tot el viatge, ens vam decidir per l'avió, ja que sortia més rendible.



El poble d'Iquitos no tenia molt d'especial, excepte el seu emplaçament en ple Amazones. No obstant això ens va donar una molt bona benvinguda. Només arribar a l'hotel, l'encarregat ens va convidar a sortir amb ell per la nit a un lloc on tocava el millor grup musical de Iquitos, i com us podeu imaginar no ens neguem. Que divertit! Música animada, balls i cerveses, i que un de nosaltres gaudís especialment (jeje) Quines ballarines! Si si .. Aquí us deixem un petit vídeo il · lustratiu.



També vam visitar la ciutat, i el museu del amazones. Ens van oferir una altra de les atraccions de la zona, que són excursions per la selva amazònica. La veritat que bastant interessant, però novament era una activitat cara que s'escapava del nostre pressupost, i en la qual els mosquits serien previsiblement nostres companys de viatge, cosa que no atreia tant.


 

·      Riu Amazones


D'allí no es dirigim al port de Iquitos a la recerca d'un vaixell que sortia en travessa de 2 dies pel riu Amazones fins arribar a Santa Rosa, últim poble Peruà a la vora de l'Amazones, abans d'arribar a Colòmbia.
El vaixell tota una aventura, súper vell, semblava que en qualsevol moment s'anava a desmuntar, i com ja ens havia avisat nostres seients / habitacions serien unes hamaques (que ja havíem comprat prèviament) que col · locaríem entre dues barres distribuïdes per les dues plantes del vaixell. Ens van avisar que anéssim amb temps per poder escollir un bon lloc on col · locar les hamaques, però, tot i que arribem 6 hores abans de l'hora de partida, de poc va servir perquè la gent que va arribar a pocs minuts de la sortida, i que inicialment no semblaven tenir lloc, en trobaven ja que col · locaven les hamaques entre altres i si era necessari sobre teu! Mare meva com sardines en llaunes!









No obstant això a les poques hores ens acostumem a la situació i estàvem gairebé còmodes!
Les vistes eren increïbles! El vaixell anava parant en petits poblats a la vora del riu, on es pujaven vilatans intentat vendre els seus productes.
També vam veure dofins encara que la càmera no arribo a captar-los.
(Si, hi ha dofins al amazones)









Els menjars estaven incloses, encara que la qualitat brillava per la seva absència. Però com a bons menjadors, no deixem res de res. Estómac a prova de bombes!



·      Santa Rosa

I finalment arribem al nostre destí! Santa Rosa, un petit poble que ens va sorprendre moltíssim. Arribem un dilluns a les 8 del matí, i allà no treballava ningú. Estaven tots en els bars bevent cervesa i amb la música a tot volum! Al.lucinant!





D'allí prendríem una barca taxi a Leticia (poble a la vora del Amazona de Colòmbia) Situat al damunt de Santa Rosa, però abans havíem passar per migració del Perú per poder sortir del país, però evidentment, allà no hi havia ningú treballant, així que vam haver d'esperar més de 3 hores fins que algú arribés, i que vam fer?? Doncs com diuen .. "allà on vagis, fes el que vegis" .. ens vam posar a fer unes cerveses matineres (estrany, però veritablement no hi havia una altra opció!)





 

I contents ens vam anar cap a la terra del Cafè!
Ens veiem aviat!

 

1 comentario:

  1. Buenisimo !!!!! me encanta el blog :))))
    He tomado nota de lo de la ruta alternativa para Machu Pichu jijijijiji, un besote chicos !!!!

    ResponderEliminar