(UYUNI-SUCRE-SOPACHUY-LA PAZ-COPACABANA-ISLA DE SOL)
(CATALÀ-ESPAÑOL)
Sucre y Sopachuy
Novament un bus ens portarà al nostre següent destí, Sucre, patrimoni de la humanitat, i ara entenem perquè. Quina ciutat tan bonica! La seva plaça amb l'església, els seus monuments, totes les construccions tenien un marcat estil colonial, però el millor és que miressis on miressis, trobaves un racó bonic.
Gaudim dels seus carrers i per fi també dels seus bars i restaurants, perquè en aquesta ocasió ens oblidem totalment de les cuines dels hostals. Perquè us feu una idea, es podia sopar tranquil·lament en un restaurant de guiris (i per tant ja car de per si) per 3 €, i si busques l'alternativa barata boliviana per 1 €, i en el tema bars 1 gintònic costava 1,5 €! (Però tranquils, no ens hem tornat ni gordos ni alcohòlics! Ens hem comportat! Jejej)
En aquestes dates va arribar el Nadal, i sense planejar, ens trobem en un hostal, on la senyora que el portava ens va convidar a passar la nit amb ella, el seu germà i el seu nebot, a un petit poble a l'est de Bolívia, Sopachuy, on tenen una curiosa manera de celebrar el Nadal, ballant al nen Jesús. Ens va semblar una alternativa molt autèntica així que acceptem.
Mare meva quin Nadal més diferent! Primer arribem al poble el dia 24 amb hores de retard perquè la furgoneta on anàvem punxa una roda i un cargol es resisteix a sortir.
Degut a aquest retard vam perdre l'habitació de l'hotel (encara que al final ho arreglem amb un matalàs al terra ) i tots els restaurants ja havien acabat de servir menjar, així el gran sopar de Nadal va consistir en unes “salchipapas” (papes fregides amb rodanxes de hot dog).
Després de sopar voltem pel poble i ens sorprèn com les famílies obren aquesta nit les portes de casa seva, convidant a tots els veïns i qui hi vulgui anar, a menjar Picanya (una mena de brou amb carn de pollastre, patata cuita i blat de moro), i a beure “chicha” (mai vam saber la fórmula secreta). Hem dit convidar?? No, no convidaven, obligaven!! La paraula "no gràcies" no era admesa! I el més divertit de tot, és que al saló muntaven un pessebre immens i es feien dues files, una d'homes i una altra de dones, i les parelles anaven sortint al centre a ballar al nen. Us podeu imaginar que després d'unes quantes “chichas” acabem ballant com dos bolivians més! Espectacular! Després va seguir la festa a la discoteca del poble.
L'endemà, dia de Nadal, de nou la Picanya va ser el menú al restaurant, i després d'un bany al riu, ja que la temperatura aquest dia superaven els 30 graus, de nou la festa a les cases torna començar!
Finalment el dia va acabar d'una manera rara, la família amb la vam anar (en concret el germà) es va passar amb les “chichas” i no va voler tornar a Sucre, així que acabem en un autobús tornant a Sucre. Definitivament un Nadal singular al mateix temps que divertit.
La Paz
Després d'uns divertits dies a Sucre ens dirigim novament en un interminable bus a la capital de Bolívia la Pau, la més alta del món. Vam anar-hi perquè era la capital, perquè ja ens van avisar que la ciutat era lletja i tenia poca cosa especial per veure.
Allà vam visitar a la coneguda plaça i catedral de San Francisco, el mercat negre, on per fi i gràcies als preus ens animem a comprar una mica de roba, pantalons, bosses i alguna cosa típica mes, i el mercat de bruixeria, on trobem infinitat de llocs on venien remeis casolans contra tot tipus de mals, i no sabem per quina raó, tenien llames dissecades .. la veritat que feia una mica de mal rotllo.
Aquests dies a la ciutat ens fotem un petit homenatge, allotjant-nos en un bon hotel per celebrar el 30 aniversari d'un de nosaltres (Francesc) .
Copacabana-Isla del sol
I com no, bus cap a Copacabana, poble bolivià en ple llac Titicaca (compartit per Perú i Bolívia). És un poble que segons ens van dir i ho ratifiquem està ple de hippies que van i venen. Però com sempre és un poble que en no tenir gran cosa, tota la seva activitat va dedicada al turisme al llac.
D'allí sortien vaixells a l'illa del Sol i de la Lluna. Nosaltres ens decantem per fer una escapada a l'Illa del Sol i celebrar-hi el Cap d'Any. Abans de marxar vam degustar el plat típic d'allà, truita del llac al teu gust! (Que bona!)
El dia 31 vam agafar una barqueta que en 1h i mitja ens va portar a l'Illa Un cop al port s’ha de caminar 45 min muntanya amunt per arribar al poblat on teníem l'hostal. És bastnat dur amb la motxilla a coll! Però va valer la pena! Que bonic! Que paisatges tan impressionants! Sens dubte del millor vist fins ara!
Ens allotgem en una espècie de bungalow, sopem garrí al forn, i després anem a una festa tecno-llatina (quina barreja!) Que organitzaven just al costat. La veritat que va ser divertit i molt diferent, és clar el raïm i el cava no van estar presents.
El que si va ser com sempre va ser el dia 1 de gener, mig dia al llit, i cansament tot el dia! Jejeje, hi ha coses que són internacionals!
A la tarda vam treure forces i vam visitar part del sud de l'illa que era la zona on ens trobàvem. Quina preciositat!
L'endemà vam agafar el vaixell de tornada del paradís a Copacabana novament i d'allà un bus que ens portaria cap a Perú.
BON ANY A TOTHOM!
Disfrutamos de sus calles y por fin también de sus bares y restaurantes, porque en esta ocasión nos olvidamos totalmente de las cocinas de los hostales. Para que os hagáis una idea, se podía cenar tranquilamente en un restaurante de guiris (y por tanto ya caro de por sí) por 3 €, y si buscabas la alternativa barata boliviana por 1€, y en el tema bares 1 gin tonic costaba 1,5€!!! ( pero tranquilos, no nos hemos vuelto ni gordos ni alcohólicos! Nos hemos comportado!jejej)
En estas fechas llegó la navidad, y sin planearlo, nos encontramos en un hostal, donde la señora que lo llevaba nos invitó a pasar la noche con ella y su hermano y su sobrino, a un pequeño pueblo al este de Bolivia,Sopachuy, donde tienen una curiosa manera de celebrar la navidad, bailando al niño Jesús. Nos pareció una alternativa muy auténtica así que aceptamos.
Al día siguiente, día de navidad, de nuevo la Picana fue el menú en el restaurante, y tras un baño en el río, dado que la temperatura ese día superaban los 30 grados, de nuevo la fiesta en las casas comenzó!
Finalmente el día acabó de una forma rara, la familia con la fuimos (en concreto el hermano) se paso con las chichas y no quiso volver a Sucre, así que acabamos en un autobús volviendo a Sucre. Definitivamente una navidad singular a la par que divertida!
Allí visitamos el la famosa plaza y catedral de san Francisco, el mercado negro, donde por fin y gracias a los precios nos animamos a comprarnos algo de ropa, pantalones, bolsos y alguna cosa típica mas,y el mercado de brujería, donde encontramos infinidad de puestos donde vendían remedios caseros contra todo tipo de males, y no sabemos porque razón, tenían llamas disecadas..la verdad que daba un poco de mal rollo.
Estos días en la ciudad nos pegamos un pequeño homenaje, hospedándonos en un buen hotel para celebrar el 30 cumpleaños de uno de nosotros (Francesc)..
Copacabana-Isla del sol
El día 31 cogimos un barquito que en 1h y media nos llevo a la Isla. Una vez en el puerto hubo que caminar 45 min montaña arriba para llegar al poblado donde teníamos el hostal. Muy duro con la mochila a cuestas!! Pero mereció la pena!! Que bonito!! Que paisajes tan impresionantes!! Sin duda de lo mejor visto hasta el momento!!
Nos alojamos en una especie de bungalow, cenamos lechón al horno,y después y fuimos a una fiesta tecno-latina (que mezcla!) que organizaban justo al lado. La verdad que fue divertido y muy diferente, por supuesto las uvas no estuvieron presentes.
Lo que si fue como siempre fue el día 1 de Enero, medio día en la cama, y cansancio todo el día! Jejeje, hay cosas que son internacionales!
Al día siguiente cogimos el barco de vuelta del paraíso a Copacabana nuevamente y de allí un bus que nos llevaría rumbo a Perú.
FELIZ AÑO A TODOS! / URTE BERRI ON GUZTIOI!
(CATALÀ-ESPAÑOL)
- CATALÀ
I per fi arribem a l'esperada Bolívia! Diem esperada, perquè com sabreu que el gran inconvenient d'aquesta aventura, estan siguent els elevats preus de tot. Per sort tots els viatgers que ens hem anat creuant deien el mateix: "espereu a arribar a Bolívia, és el paradís, tot súper barat!"
Uyuni
La nostra primera parada a Bolívia és el poble d'Uyuni. Arribem amb 5 hores de retard, ja que la carretera estava tallada a causa d'una manifestació, i vam donar una gran volta passant per Potosí, una de les ciutats més altes del món a 4.090 metres sobre el nivell del mar.
Uyuni
La nostra primera parada a Bolívia és el poble d'Uyuni. Arribem amb 5 hores de retard, ja que la carretera estava tallada a causa d'una manifestació, i vam donar una gran volta passant per Potosí, una de les ciutats més altes del món a 4.090 metres sobre el nivell del mar.
El poble de Uyuni és petit, però curiós. Només arribar ja vam poder percebre el canvi radical respecte a països anteriorment visitats com Argentina, Xile o Brasil. Bolívia és més .. com
dir-ho .. autèntic? salvatge? no sabem si són aquestes les paraules adequades per definir-lo, però el que si podem afirmar és que es produeix un canvi total respecte al visitat fins ara. Els carrers s'omplen de dones tradicionals, vestides amb les seves faldilles llargues, les seves trenes llargues a l’esquena i barret de copa. Per descomptat que no falti la tela a l'esquena, que tant serveix per càrrega com per portar els nens. Segons ens van explicar, les dones que vesteixen així són de classe baixa, camperola, i la tradició es passa de generació en generació.
dir-ho .. autèntic? salvatge? no sabem si són aquestes les paraules adequades per definir-lo, però el que si podem afirmar és que es produeix un canvi total respecte al visitat fins ara. Els carrers s'omplen de dones tradicionals, vestides amb les seves faldilles llargues, les seves trenes llargues a l’esquena i barret de copa. Per descomptat que no falti la tela a l'esquena, que tant serveix per càrrega com per portar els nens. Segons ens van explicar, les dones que vesteixen així són de classe baixa, camperola, i la tradició es passa de generació en generació.
Tornant al poble, dir que està destinat gairebé en exclusivitat al turisme que genera el salar, el més gran del món. A més compta amb un mercat, on vam poder menjar bé per poc més d'1 € cada un! Entre les coses que vam provar destacar la carn de llama, bastant saborosa i bona, i molt popular.
Com no podia ser d'altra manera, vam realitzar el tour al Salar d'Uyuni, muntats en un 4x4 amb 5 passatgers més. Visitem el cementiri de trens situat a la sortida del poble (les antigues màquines de vapor descansen allà), i d'allí després de visitar la fàbrica de sal i l'hotel de sal ens endinsem en l'immens salar. Quilòmetres i quilòmetres d'intens blanc! Quina passada! Indescriptible! I per si això no fos suficient, enmig del salar es troben dues illes, amb gran vegetació de cactus, una d'elles, la famosa illa del peix, que deixen veure un paisatge sorprenent! Super surrealista!
Com no podia ser d'altra manera, vam realitzar el tour al Salar d'Uyuni, muntats en un 4x4 amb 5 passatgers més. Visitem el cementiri de trens situat a la sortida del poble (les antigues màquines de vapor descansen allà), i d'allí després de visitar la fàbrica de sal i l'hotel de sal ens endinsem en l'immens salar. Quilòmetres i quilòmetres d'intens blanc! Quina passada! Indescriptible! I per si això no fos suficient, enmig del salar es troben dues illes, amb gran vegetació de cactus, una d'elles, la famosa illa del peix, que deixen veure un paisatge sorprenent! Super surrealista!
Sucre y Sopachuy
Novament un bus ens portarà al nostre següent destí, Sucre, patrimoni de la humanitat, i ara entenem perquè. Quina ciutat tan bonica! La seva plaça amb l'església, els seus monuments, totes les construccions tenien un marcat estil colonial, però el millor és que miressis on miressis, trobaves un racó bonic.
Gaudim dels seus carrers i per fi també dels seus bars i restaurants, perquè en aquesta ocasió ens oblidem totalment de les cuines dels hostals. Perquè us feu una idea, es podia sopar tranquil·lament en un restaurant de guiris (i per tant ja car de per si) per 3 €, i si busques l'alternativa barata boliviana per 1 €, i en el tema bars 1 gintònic costava 1,5 €! (Però tranquils, no ens hem tornat ni gordos ni alcohòlics! Ens hem comportat! Jejej)
En aquestes dates va arribar el Nadal, i sense planejar, ens trobem en un hostal, on la senyora que el portava ens va convidar a passar la nit amb ella, el seu germà i el seu nebot, a un petit poble a l'est de Bolívia, Sopachuy, on tenen una curiosa manera de celebrar el Nadal, ballant al nen Jesús. Ens va semblar una alternativa molt autèntica així que acceptem.
Mare meva quin Nadal més diferent! Primer arribem al poble el dia 24 amb hores de retard perquè la furgoneta on anàvem punxa una roda i un cargol es resisteix a sortir.
Degut a aquest retard vam perdre l'habitació de l'hotel (encara que al final ho arreglem amb un matalàs al terra ) i tots els restaurants ja havien acabat de servir menjar, així el gran sopar de Nadal va consistir en unes “salchipapas” (papes fregides amb rodanxes de hot dog).
Després de sopar voltem pel poble i ens sorprèn com les famílies obren aquesta nit les portes de casa seva, convidant a tots els veïns i qui hi vulgui anar, a menjar Picanya (una mena de brou amb carn de pollastre, patata cuita i blat de moro), i a beure “chicha” (mai vam saber la fórmula secreta). Hem dit convidar?? No, no convidaven, obligaven!! La paraula "no gràcies" no era admesa! I el més divertit de tot, és que al saló muntaven un pessebre immens i es feien dues files, una d'homes i una altra de dones, i les parelles anaven sortint al centre a ballar al nen. Us podeu imaginar que després d'unes quantes “chichas” acabem ballant com dos bolivians més! Espectacular! Després va seguir la festa a la discoteca del poble.
Finalment el dia va acabar d'una manera rara, la família amb la vam anar (en concret el germà) es va passar amb les “chichas” i no va voler tornar a Sucre, així que acabem en un autobús tornant a Sucre. Definitivament un Nadal singular al mateix temps que divertit.
La Paz
Després d'uns divertits dies a Sucre ens dirigim novament en un interminable bus a la capital de Bolívia la Pau, la més alta del món. Vam anar-hi perquè era la capital, perquè ja ens van avisar que la ciutat era lletja i tenia poca cosa especial per veure.
Allà vam visitar a la coneguda plaça i catedral de San Francisco, el mercat negre, on per fi i gràcies als preus ens animem a comprar una mica de roba, pantalons, bosses i alguna cosa típica mes, i el mercat de bruixeria, on trobem infinitat de llocs on venien remeis casolans contra tot tipus de mals, i no sabem per quina raó, tenien llames dissecades .. la veritat que feia una mica de mal rotllo.
Aquests dies a la ciutat ens fotem un petit homenatge, allotjant-nos en un bon hotel per celebrar el 30 aniversari d'un de nosaltres (Francesc) .
Copacabana-Isla del sol
I com no, bus cap a Copacabana, poble bolivià en ple llac Titicaca (compartit per Perú i Bolívia). És un poble que segons ens van dir i ho ratifiquem està ple de hippies que van i venen. Però com sempre és un poble que en no tenir gran cosa, tota la seva activitat va dedicada al turisme al llac.
D'allí sortien vaixells a l'illa del Sol i de la Lluna. Nosaltres ens decantem per fer una escapada a l'Illa del Sol i celebrar-hi el Cap d'Any. Abans de marxar vam degustar el plat típic d'allà, truita del llac al teu gust! (Que bona!)
El dia 31 vam agafar una barqueta que en 1h i mitja ens va portar a l'Illa Un cop al port s’ha de caminar 45 min muntanya amunt per arribar al poblat on teníem l'hostal. És bastnat dur amb la motxilla a coll! Però va valer la pena! Que bonic! Que paisatges tan impressionants! Sens dubte del millor vist fins ara!
Ens allotgem en una espècie de bungalow, sopem garrí al forn, i després anem a una festa tecno-llatina (quina barreja!) Que organitzaven just al costat. La veritat que va ser divertit i molt diferent, és clar el raïm i el cava no van estar presents.
El que si va ser com sempre va ser el dia 1 de gener, mig dia al llit, i cansament tot el dia! Jejeje, hi ha coses que són internacionals!
A la tarda vam treure forces i vam visitar part del sud de l'illa que era la zona on ens trobàvem. Quina preciositat!
L'endemà vam agafar el vaixell de tornada del paradís a Copacabana novament i d'allà un bus que ens portaria cap a Perú.
BON ANY A TOTHOM!
- ESPAÑOL
Y por fin llegamos a la esperada Bolivia! Decimos esperada, porque como sabréis que el gran inconveniente de esta aventura, esta siendo los elevados precios de todo! Sin embargo todos los viajeros que nos hemos ido cruzando decían lo mismo: “ esperar a llegar a Bolivia, es el paraíso, todo súper barato!”
Uyuni
Nuestra primera parada en Bolivia es el pueblo de Uyuni. Llegamos con 5 horas de retraso, dado que la carretera estaba cortada debido a una manifestación, y dimos una gran vuelta pasando por Potosí, una de las ciudades más altas del mundo a 4.090 metros sobre el nivel del mar.
El pueblo de Uyuni es pequeño, pero curioso. Nada mas llegar ya pudimos percibir el cambio radical respecto a países anteriormente visitados como Argentina, Chile o Brasil. Bolivia es mas..como decirlo..autentico?salvaje? no sabemos si son estas las palabras adecuadas para definirlo, pero lo que si podemos afirmar es que se produce un cambio total respecto a lo visitado hasta el momento. Las calles se llenan de mujeres tradicionales, vestidas con sus faldas largas, sus dos largas trenzas a la espalada y gorro de copa. Por supuesto que no falte la tela a la espalda, que tanto sirve para carga como para llevar a los niños. Según nos explican mas adelante, las mujeres que visten así son de clase baja, campesina, y cuya tradición se pasa de generación en generación.
Volviendo al pueblo, decir que esta destinado casi en exclusividad al turismo que genera su gran salar. Además cuenta con un mercado, donde pudimos comer rico rico por poco mas de 1 € cada uno! Que gozada! Entre las cosas que probamos destacar la carne de llama, bastante sabrosa y rica, y muy popular.
Como no podía ser de otra manera, realizamos el tour al Salar de Uyuni, el mas grande del mundo, montados en un 4x4 con 5 pasajeros mas. Visitamos el cementerio de trenes ubicado a la salida del pueblo (las antiguas maquinas de vapor descansan allí), y de allí tras visitar la fabrica de sal y el hotel de sal nos adentramos en el inmenso salar. Kilómetros y kilómetros de intenso blanco! Que pasada!!! Indescriptible! Y por si esto no fuera suficiente, en medio del salar se encuentran dos islas, con gran vegetación de cactus, una de ellas, la famosa isla del pescado, que dejan ver un paisaje sorprendente!
Sucre
Nuevamente un bus nos llevara a nuestro siguiente destino, Sucre, patrimonio de la humanidad, y ahora entendemos porque! Que ciudad tan bonita! Su plaza con su iglesia, sus monumentos, todas las construcciones tenían un marcado estilo colonial, pero lo sorprendente es que miraras donde miraras, encontrabas un bonito rincón.
Disfrutamos de sus calles y por fin también de sus bares y restaurantes, porque en esta ocasión nos olvidamos totalmente de las cocinas de los hostales. Para que os hagáis una idea, se podía cenar tranquilamente en un restaurante de guiris (y por tanto ya caro de por sí) por 3 €, y si buscabas la alternativa barata boliviana por 1€, y en el tema bares 1 gin tonic costaba 1,5€!!! ( pero tranquilos, no nos hemos vuelto ni gordos ni alcohólicos! Nos hemos comportado!jejej)
En estas fechas llegó la navidad, y sin planearlo, nos encontramos en un hostal, donde la señora que lo llevaba nos invitó a pasar la noche con ella y su hermano y su sobrino, a un pequeño pueblo al este de Bolivia,Sopachuy, donde tienen una curiosa manera de celebrar la navidad, bailando al niño Jesús. Nos pareció una alternativa muy auténtica así que aceptamos.
Madre mía que Navidad tan diferente!! Primero llegamos al pueblo con horas de retraso el día 24 porque la camioneta donde íbamos pincho una rueda y un tornillo se resistía a salir.
Debido a este retraso perdimos la habitación del hotel (aunque al final lo arreglamos con un colchón de más en el suelo) y todos los restaurantes ya habían terminado de servir comida, así la gran cena de Navidad consistió en unas salchipapas (papas fritas con rodajas de hot dog)
Después llegamos allí y nos sorprendió como ciertas familias tradicionalmente abren esa noche las puertas de su casa, invitando a todos los vecinos y quien allí quiera acudir, a comer Picana (una especie de caldo con carne de pollo, patata cocida y maíz), y a beber chicha (nunca supimos la formula secreta). Hemos dicho invitar?? No, no invitaban, obligaban!! La palabra “no gracias” no era admitida! Y lo mas divertido de todo, es que en el salón montaban un belén inmenso y se hacían dos filas, una de hombres y otra de mujeres, y las parejas iban saliendo al centro a bailarle al niño. Os podéis imaginar que tras unas cuantas chichas acabamos bailando como dos bolivianos mas! Muy divertido. Después siguió la fiesta en la discoteca del pueblo.
Debido a este retraso perdimos la habitación del hotel (aunque al final lo arreglamos con un colchón de más en el suelo) y todos los restaurantes ya habían terminado de servir comida, así la gran cena de Navidad consistió en unas salchipapas (papas fritas con rodajas de hot dog)
Después llegamos allí y nos sorprendió como ciertas familias tradicionalmente abren esa noche las puertas de su casa, invitando a todos los vecinos y quien allí quiera acudir, a comer Picana (una especie de caldo con carne de pollo, patata cocida y maíz), y a beber chicha (nunca supimos la formula secreta). Hemos dicho invitar?? No, no invitaban, obligaban!! La palabra “no gracias” no era admitida! Y lo mas divertido de todo, es que en el salón montaban un belén inmenso y se hacían dos filas, una de hombres y otra de mujeres, y las parejas iban saliendo al centro a bailarle al niño. Os podéis imaginar que tras unas cuantas chichas acabamos bailando como dos bolivianos mas! Muy divertido. Después siguió la fiesta en la discoteca del pueblo.
Al día siguiente, día de navidad, de nuevo la Picana fue el menú en el restaurante, y tras un baño en el río, dado que la temperatura ese día superaban los 30 grados, de nuevo la fiesta en las casas comenzó!
Finalmente el día acabó de una forma rara, la familia con la fuimos (en concreto el hermano) se paso con las chichas y no quiso volver a Sucre, así que acabamos en un autobús volviendo a Sucre. Definitivamente una navidad singular a la par que divertida!
La Paz
Tras unos divertidos días en Sucre nos dirigimos nuevamente en un interminable bus a la capital de Bolivia la Paz, la más alta del mundo. Fuimos realmente porque era la capital, porque ya nos avisaron de que la ciudad era fea y tenía poca cosa especial por ver.
Allí visitamos el la famosa plaza y catedral de san Francisco, el mercado negro, donde por fin y gracias a los precios nos animamos a comprarnos algo de ropa, pantalones, bolsos y alguna cosa típica mas,y el mercado de brujería, donde encontramos infinidad de puestos donde vendían remedios caseros contra todo tipo de males, y no sabemos porque razón, tenían llamas disecadas..la verdad que daba un poco de mal rollo.
Estos días en la ciudad nos pegamos un pequeño homenaje, hospedándonos en un buen hotel para celebrar el 30 cumpleaños de uno de nosotros (Francesc)..
Copacabana-Isla del sol
Y como no, Bus y a Copacabana, pueblo boliviano en pleno lago Titicaca (compartido por Perú y Bolivia). Es un pueblo que según nos dijeron y así lo ratificamos esta lleno de hippies que van, vienen y se quedan. Pero como siempre es un pueblo que al no tener gran cosa, toda su actividad va dedicada al turismo en el lago.
De allí salían barcos a la isla del Sol y de la Luna. Nosotros nos decantamos por pasar unos días en la Isla del Sol y celebrar allí el fin de año. Antes de marchar degustamos el plato típico de allí, trucha del lago a tu gusto! (que buena!)
De allí salían barcos a la isla del Sol y de la Luna. Nosotros nos decantamos por pasar unos días en la Isla del Sol y celebrar allí el fin de año. Antes de marchar degustamos el plato típico de allí, trucha del lago a tu gusto! (que buena!)
El día 31 cogimos un barquito que en 1h y media nos llevo a la Isla. Una vez en el puerto hubo que caminar 45 min montaña arriba para llegar al poblado donde teníamos el hostal. Muy duro con la mochila a cuestas!! Pero mereció la pena!! Que bonito!! Que paisajes tan impresionantes!! Sin duda de lo mejor visto hasta el momento!!
Nos alojamos en una especie de bungalow, cenamos lechón al horno,y después y fuimos a una fiesta tecno-latina (que mezcla!) que organizaban justo al lado. La verdad que fue divertido y muy diferente, por supuesto las uvas no estuvieron presentes.
Lo que si fue como siempre fue el día 1 de Enero, medio día en la cama, y cansancio todo el día! Jejeje, hay cosas que son internacionales!
Por la tarde sacamos fuerzas y visitamos parte del sur de la Isla que era la zona donde nos encontrábamos. Que preciosidad!
Al día siguiente cogimos el barco de vuelta del paraíso a Copacabana nuevamente y de allí un bus que nos llevaría rumbo a Perú.
